Apunts per al club de lectura PDF Free Download
1 / 7/7
100%
Apunts per al club de lectura
2
APUNTS PER AL CLUB DE LECTURA
Ens podem acostar al llibre de Txékhov de diverses maneres. Una és fixant-nos en els
personatges. Una altra és observant l’evolució de la història.
Els personatges sempre són descrits amb una breu pinzellada física (per exemple, el
metge, el pare de la Iúlia, és un home gras, vermell, amb una levita que li arriba més
avall dels genolls i que sempre va escabellat, p. 12) i, sobretot, amb els pensaments
que tenen i les actituds que prenen (la mesquinesa del metge es fa evident amb el
telegrama que envia al final del capítol 8).
El més interessant, però, és constatar que Txékhov acostuma a descriure un
personatge des de la mirada d’un altre. Així el punt de vista es va enriquint. Per
exemple:
La Nina diu al seu germà que és molt bona persona (p. 19).
El marit de la Nina parla al Làptev del metge, el pare de la Iúlia. «Vostè no es pot ni
imaginar quin bestiota està fet: brut, inútil, sapastre.» (p. 21).
El Làptev pensa com és el seu cunyat, «aquell home malcriat, pagat de si mateix i
físicament encantador» (p. 23).
En la carta que escriu a l’amic Kóstia, el Làptev descriu la Iúlia: «No se’n pot dir una
bellesa, té la cara ampla, és massa prima, però ¡quina expressió meravellosa de
bondat, i com somriu!» (p. 25).
A l’arrencada del capítol 3 sabem qui és el Làptev a través de la mirada de la Iúlia (p.
39).
El Làptev pensa en el seu sogre mentre llegeix un llibre a sa germana: «el metge mateix
li semblava un pobre home garrepa» (p. 53).
La Nina insisteix a dir al Làptev que no és guapo, tot i que és «un solet» (p. 55).
La descripció física del germà Fiódor i del pare del Làptev la tenim a través de la mirada
del Làptev (p. 65-66).
La felicitat de la Iúlia és explicada a través de la mirada de dos personatges: «Tots dos,
el Iàrtsev i el Kóstia, veien per la cara de la Iúlia Serguéievna que vivia una època feliç,
d’equilibri i de tranquil·litat anímica, i que no volia res més que el que tenia, i a ells
també els venia una sensació de calma i benestar.» (p. 155).
Etcètera.
***
3
L’evolució de la història demostra que Txékhov ho té tot calculat per aconseguir que
l’acció vagi avançant i els personatges es vagin desenvolupant a poc a poc. Va
introduint pistes del que anirà passant (que poden ser personatges nous, també) per
mantenir l’interès del lector.
S’hi pot observar també el pas del temps. I la situació geogràfica. El temps passa de
manera lineal (podem seguir els mesos i els anys en què es desenvolupa la història),
però també amb flash-backs que serveixen per explicar-nos el passat dels personatges.
Sense passat no hi ha present.
Capítol 1. Hi ha la presentació dels personatges principals: l’Aleksei Fiódorovitx Làptev,
la Iúlia Serguéievna (l’enamorada, que és una dona religiosa), el pare de l’enamorada
(el metge), la Nina Fiódorovna (la germana malalta), el Panaúrov (el cunyat guapo i
barrut).
Es planteja l’enamorament del Làptev, que l’explica a un amic (Kóstia) per carta. Li
parla també d’una amant que caldrà deixar. Aquests personatges aquí només
s’apunten, es desenvoluparan més endavant. Txékhov deixa anar pistes de la trama
que creen intriga.
Som en una ciutat de províncies que no s’identifica.
Capítol 2. L’endemà al matí es produeixen dos fets contrastats: la millora de la malaltia
de la germana i el rebuig de la proposta de matrimoni.
A partir d’aquí, el Làptev declara que viurà desenganyat, sense il·lusió. Ja tenim la
trama emocional ben plantejada.
Capítol 3. Passa un altre dia. Som testimonis dels remordiments de la Iúlia per no
haver acceptat la proposta de matrimoni. Aquest és un capítol d’introspecció
psicològica.
Capítol 4. L’acció transcorre a casa de la Nina Fiódorovna. Apareix un personatge nou,
el germà del Làptev, el Fiódor, com un home estrany.
Sabem que el Làptev s’havia enamorat al mes de març (p. 54) i que es casen al
setembre (p. 58). Han passat uns set mesos, doncs.
Capítol 5. Apareix en escena l’empresa de Moscou, el pare del Làptev, el Fiódor i la
Nina, que és un home capriciós, dèspota, que havia maltractat els seus fills quan eren
nens (p. 67). Apareixen també els treballadors de l’empresa. Els treballadors són
obligats a anar a missa de matines per l’amo (p. 71).
Aquest capítol, que significa un canvi d’escenari i un canvi temporal, té rellevància
perquè el passat ens permet entendre com són els personatges en el present.
4
Capítol 6. L’escena passa a casa del pare del Làptev. Som diumenge, l’endemà de la
visita a l’empresa del capítol 5. La Iúlia pensa que el matrimoni és una desgràcia,
després d’haver passat dues nits a casa del marit. Per tant, som al mes de setembre,
encara.
El sogre i la jove s’entenen bé perquè comparteixen la religiositat.
El Làptev esmenta un personatge nou, el Iàrtsev. Com en el capítol anterior, Txékhov fa
avançar la trama narrativa i hi introdueix un personatge nou, que anirà agafant cos a
mesura que llegim.
Capítol 7. Un dissabte de novembre van a un concert dirigit per Anton Rubisntein. Surt
en escena l’amic a qui havia escrit la carta al capítol 1, el Kóstia, i l’examant del Làptev,
la Polina. Hi ha la descripció física de la noia i la descripció moral a través de com es
comporta.
El Làptev i la Polina van a casa de la noia a prendre el te. El Làptev parla del seu
desgraciat matrimoni per primera vegada. La noia se l’estima encara, hi ha una
discussió tensa. Som testimonis de les reflexions del Làptev, que es lamenta perquè
potser li hauria valgut més casar-se amb la Polina (p. 94). És un tema clàssic de debat
en la poesia des de l’edat mitjana: ¿què és millor, casar-se amb una dona que t’estima
i de qui no n’estàs enamorat o casar-se amb una dona de qui estàs enamorat però que
no t’estima?
El Làptev pensa que fa tres mesos que viu «en aquell estat de desànim i opressió» (p.
94), per tant podem deduir que es van casar a principis de setembre.
Al final del capítol, la Iúlia anuncia el trencament matrimonial. Som en un clímax
argumental.
Capítol 8. Hi ha un altre canvi d’escenari i de temps: tornem a la ciutat de províncies
de l’inici de l’obra i a la malaltia de la Nina. Som a finals del mes d’octubre.
L’escena dramàtica que s’esdevindrà és anunciada amb una frase lapidària: «Va morir
de cop i volta, en les circumstàncies següents. (p. 99)
Capítol 9. Les filles de la Nina i el Panaúrov fa un mes i mig que viuen a Moscou, a casa
del Làptev i això ha evitat el trencament matrimonial. El Kóstia viu a prop, ajuda en la
seva educació. Els ensenyen la Bíblia. Elles estan tristes i esperen el pare, que arriba un
moment i se’n va. S’està en un hotel, no a casa.
El Kóstia és el primer dels personatges secundaris que agafa relleu. Escriu novel·les que
no li publiquen. Es fa amic de la Iúlia.
Hi ha una referència climatològica: vint graus sota zero (p. 107)
5
Capítol 10. Apareixen en escena dos personatges secundaris més, que aviat
esdevindran importants: el Iàrtsev (l’amic que va presentar la Polina al Làptev) i el Kix.
Tenen pretensions artístiques i intel·lectuals i socials. Es fan amics de la Iúlia i es
diverteixen junts.
El Làptev té pensaments torturadors (p. 127). Hi ha una escena dramàtica entre el
matrimoni, després que han tornat a casa per separat a la nit. El Panaúrov se’n torna a
casa i la Iúlia, que no pot més amb el matrimoni, decideix que se n’anirà amb ell i que
s’estarà unes setmanes a casa del pare. Segon clímax argumental.
El Làptev diu que fa mig any que ella és la seva dona (p. 129). Per tant, devem ser al
gener.
Capítol 11. El viatge en tren i l’intent de seducció del Panaúrov. Txhékov ens ho
resumeix magistralment amb una descripció ambiental trista i amb un somni trist (el
taüt que passa obert) (primer paràgraf de la p. 139).
Retorna a Moscou l’endemà al migdia.
Capítol 12. Una escena entranyable de la vida quotidiana: van a veure una exposició (i
sabem que el Làptev pinta paisatges), van a veure el Kòstia com defensa d’ofici un
acusat.
Es marca el pas del temps: «La temporada teatral s’havia acabat, venia el temps de la
calor.» (p. 148). «Al maig els Làptev van anar a la casa de camp de Sokólniki. En aquell
moment la Iúlia ja estava en estat.» (p. 149). El capítol s’acaba amb un tercer clímax
argumental. Els finals de capítol acostumen a estar molt ben travats.
Ha passat pràcticament un any des del casament.
Capítol 13. El capítol arrenca amb la marca temporal: «Va passar més d’un any.» (p.
153). Per tant, som al segon any des del casament.
Escena idíl·lica familiar a la casa de camp. La nena té mesos, es diu Ólia. Hi viuen els
Làptev amb les nenes de la Nina. El Kòstia i el Iàrtsev hi van de visita. Per entretenir-se,
pensen muntar una obra de teatre per a nens (p. 156).
La felicitat familiar es veu estroncada per un esdeveniment brutal, explicat en quatre
ratlles. La petiteta mor.
Capítol 14. Passa més d’un mes després de la mort de la filla. Som a la tardor. Som al
segon any del casament, doncs.
La tristesa del matrimoni i la distància entre ells s’accentua a causa d’aquest
esdeveniment tràgic. Al final del capítol, ell confessa que el sentiment envers la seva
dona ha canviat del tot. Mentre ella s’hi ha anat acostant, ell se n’ha anat distanciant.
6
El Iàrtsev i la Polina es posen a viure junts, sense amor. El Làptev explica que és fill
d’un serf.
Capítol 15. El Làptev ha anat a l’estranger i a la primavera tornarà a Anglaterra. La Iúlia
«s’havia acostumat al seu dolor», hi ha un cert retorn a l’ordre familiar. El temps
passa: «L’hivern passava amb poques alegries» (p. 178).
Hi ha un quart clímax argumental, propiciat per dues converses. Una és la que té el
Làptev amb la segona dona del seu cunyat. L’altra és amb el seu germà, el Fiódo. El
Làptev pensa que han canviat molt els sentiments que tenia pel seu germà durant els
últims tres anys (p. 185). Les inseguretats personals brillen en aquest capítol.
Capítol 16. S’esdevé una altra desgràcia familiar: el Fiódor té una malaltia psíquica
incurable.
Capítol 17. Hi ha dos escenaris, que clouen tots els temes encetats. El primer és
l’empresa del Làptev, ara se’n fa càrrec ell i queda clar que els treballadors es
comporten amb la mateixa crueltat que l’amo. Les generacions continuen el viure de
les generacions passades.
El segon és la casa de camp on hi ha instal·lada la Iúlia i on el Làptev, desenganyat de la
vida, arriba acompanyat del Iàrtsev. La dona l’acarona amb tendresa per primera
vegada i li diu que l’estima. El Làptev s’adona que no se’n va perquè hi està acostumat,
a la vida que porten tots dos.
El capítol s’acaba amb una frase memorable: «Anar vivint, anar veient.»
***
Es poden explorar d’altres temes, com ara:
La importància de les olors
Olor de til·lers i de fenc (p. 11), de geranis a casa de la Nina (p. 20), de la felicitat que
envolta al Làptev (p. 24) al primer capítol.
L’habitació de la Iúlia fa olor de perfum bo i d’oli de llàntia, al Làptev li agrada (p. 55) al
capítol 4.
La casa del pare del Làptev, a Moscou, fa olor d’encens i de carbó (p. 78) al capítol 6.
Els restaurants fan olor de tabac i l’alè dels homes hi enverina l’aire (p. 89) al capítol 7.
És la Polina qui sent aquesta olor. Fins ara, les olors les sentia sempre el Làptev.
La Iúlia fa «encara olor d’hivernacle, però ja conté un pessic de sal i l’aroma de l’anet»,
li diu el Panaúrov, després d’afirmar que sembla un cogombret acabat de salar (p. 136)
al capítol 11. És una floreta ben poc seductora.
7
En un context de felicitat familiar, se sent la flaire deliciosa de la resina (p. 155) i la
senten tots, al capítol 13.
Quan la Iúlia és conscient de les males condicions en què viuen el seu sogre i el seu
cunyat, se sent «una fortor de fum i de cuina» a la casa on viuen tots dos (p. 195), al
capítol 16.
La importància dels objectes
Hi ha un objecte simbòlic, que és el paraigua de la Iúlia, que el Làptev enamorat desitja
perquè esdevé una metàfora de la noia. Apareix al primer i al segon capítol.
Torna a aparèixer al capítol 16, simbolitza la felicitat per al Làptev, que ho verbalitza (p.
196). I la seva dona se’l queda mirant, el paraigua, quan es queda sola. És la manera
que tenen de compartir la felicitat impossible.
A l’últim capítol, la Iúlia porta el mateix paraigua com un objecte habitual (p. 207).
El paper de la literatura
El Kóstia és un novel·lista a qui no publica ningú.
El Iàrtsev vol escriure una obra de teatre de tema històric per a l’obra dels nens.
El Fiódor vol esdevenir articulista per salvar Europa (p. 181).
Les referències literàries incloses al text, que són russes sobretot: Lérmontov (p. 173),
Puixkin (p. 160), etc.
I per acabar...
Es pot llegir la breu biografia d’Anton Txékhov de la solapa del llibre i buscar els
aspectes autobiogràfics que apareixen en aquesta deliciosa història d’amor i desamor.
Per facilitar-vos la feina, els hem anat apuntant a mesura que desenvolupàvem els
capítols.
I és que tots els escriptors aprofiten l’experiència personal per «colar-la» en els seus
llibres.
